Declaració de Seneca Falls
Primer manifest del moviment feminista / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Declaració de Seneca Falls, també coneguda com la Declaració de Sentiments i Resolucions de Seneca Falls, és el document resultant de la convenció celebrada el 19 i 20 de juliol de 1848 signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de diversos moviments i associacions polítiques de tarannà liberal i propers als cercles abolicionistes, liderades per Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona.[1]
Tipus | document |
---|---|
Llengua original | anglès |
Creació | 1848 |
Autor | Elizabeth Cady Stanton |
Sèrie | |
Part de | Convenció de Seneca Falls |
Va ser Elizabeth Cady Stanton qui es va encarregar de redactar la declaració de principis i les resolucions que finalment es van aprovar. En la seva redacció va adoptar la forma de la Declaració d'Independència (EUA, 1776) amb la qual cosa va aconseguir carregar-la amb una poderosa força de convicció i de significat històric.
La declaració es va enfrontar a les restriccions polítiques: no poder votar, ni presentar-se a eleccions, ni ocupar càrrecs públics, ni afiliar-se a organitzacions polítiques o assistir a reunions polítiques. Anava també contra les restriccions econòmiques: la prohibició de tenir propietats, ja que els béns eren transferits al marit; la prohibició de dedicar-se al comerç, tenir negocis propis o obrir comptes corrents i s'expressava en contra de la negació de drets civils o jurídics per a les dones.[2][3]
Consta de dotze decisions i inclou dos grans apartats: les exigències per aconseguir la ciutadania civil per a les dones i els principis que han de modificar els costums i la moral. Onze de les decisions van ser aprovades per unanimitat i la número dotze, la que fa referència al vot, per una petita majoria.
És considerada com el text fundacional del feminisme com a moviment social. Va ser una de les expressions col·lectives del feminisme contemporani a diferència de textos anteriors com la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791) d'Olympe de Gouges o Vindicació dels drets de la dona de Mary Wollstonecraft.[4]