Cucafera de Tarragona
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Cucafera de Tarragona és una figura zoomòrfica que apareix al Seguici Popular de Tarragona carregada per sis portadors i un setè que s'encarrega de fer moure la cua, coll i boca. La Cucafera forma part d'una fauna fantàstica que representa l'infern i el diable, tot i que la bèstia tarragonina no va acompanyada de cap aparell pirotècnic i els seus portadors llencen caramels per Santa Tecla.[1] Es van encarregar de reconstruir-la Josep Agustí, escultor; Antoni Mas, l'estructura; i Josep Fonoll, baster. La Cucafera tarragonina va acompanyada musicalment per la cobla de ministrers, de la qual se'n té constància des del segle xiv. En els seus orígens aquesta formació de música medieval estava formada pel sac de gemecs, la xeremia, dues trompes i un timbal. En l'actualitat a aquests instruments primitius se'ls hi sumen d'altres com el flabiol, el violí i d'altres de metall i percussió. Els portadors i membres de la colla duen una samarreta blanca amb l'emblema de la Cucafera i l'escut de l'Associació de Veïns del Port, entitat que s'encarrega de la peça, a més de pantalons verds, faixa negra, mocador i espardenyes catalanes.
La Cucafera ballant | |
Any | 1991 |
---|---|
Població | Tarragona |
Bestiari popular català |