Colquicina
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
La colquicina és un fàrmac antimitòtic que atura o inhibeix la divisió cel·lular en metafase o en anafase. És un compost que evita el repartiment de les cromàtides d'un cromosoma durant la mitosi, provocant la poliploïdia de la cèl·lula filial, ja que encara que no hi hagi separació, sí que hi ha duplicació del material genètic. El seu efecte és degut a la seva acció sobre les proteïnes citoesquelètiques del fus mitòtic.
Deriva de plantes del gènere Colchicum, especialment de l'espècie anomenada còlquic (Colchicum autumnale),[1] molt abundant a l'antiga colònia grega de Còlquida.[2] Està documentat el seu ús des de temps de Dioscòrides, qui la va descriure àmpliament a l'obra De Materia Medica.[3]
Utilitzada durant molts anys com la pedra angular del tractament de la gota, fins a l'aparició dels antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), té cert protagonisme en la terapèutica actual com a immunomodulador i antifibròtic en diverses malalties autoimmunes (com esclerodèrmia, colangitis biliar primària, fibrosi pulmonar, etc.) i altres malalties com amiloïdosi, dermatitis herpetiforme, pericarditis i pseudogota. Dins de les seves propietats en el tractament de la gota inclou la disminució del flux de leucòcits, inhibidor de la fagocitosi dels artritis per microcristalls/microcristalls d'urat o frenada de la producció de àcid làctic, mantenint un pH local normal. L'acidesa afavoreix la precipitació dels vidres que és el primer signe de la crisi de gota.[4]