Cips de Melqart
mil·liaris de marbre fenici / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Cips de Melqart o Cippi de Melqart és el nom de dos cips de marbre fenici, desenterrats a Malta en circumstàncies imprecises, i datats del s. II aC. Se consideren ofrenes votives al déu Melqart, inscrites en dos idiomes, grec antic i fenici, i en els dos patrons corresponents, l'alfabet grec i el fenici. Es trobaren a finals del s. XVII, i la identificació de la seua inscripció en una carta datada del 1694 els convertí en la primera escriptura fenícia a ser identificada i publicada en temps moderns.[3] A causa que presenten essencialment el mateix text —amb algunes diferències poc importants—, el cip proporcionà la clau per a la comprensió moderna de l'idioma fenici. El 1764, l'erudit francés Jean-Jacques Barthélémy utilitzà aquesta inscripció bilingüe per a identificar 18 de les 22 lletres de l'alfabet fenici, i començar a desxifrar l'idioma desconegut. Lehmann, però, informa que n'hi ha 17.[1][n. 1][2][n. 2]
La tradició que els cips es trobaren a Marsaxlokk prové únicament de la seua dedicació a Hèracles, —el déu fenici Melqart s'associa al déu grec Hèracles per Interpretatio graeca- les restes del temple a Malta del qual s'havien identificat al pujol Tas-Silġ.[n. 3][3] El Gran Mestre de l'Orde dels Cavallers Hospitalaris, fra Emmanuel de Rohan-Polduc, portà un dels cips a Lluís XVI el 1782,[4] que es troba actualment al Museu del Louvre a París, mentre que l'altre és al Museu Nacional d'Arqueologia a La Valletta, Malta.