Cinta magnètica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cinta magnètica és un tipus de mitjà o suport d'emmagatzemament d'informació que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat, generalment òxid de ferro o algun cromat. El tipus d'informació que es pot emmagatzemar en les cintes magnètiques és variat, com vídeo, àudio i dades.[1]
Hi ha diferents tipus de cintes, tant en les seves mesures físiques, com en la seva constitució química, així com diferents formats d'enregistrament, especialitzats en el tipus d'informació que es vol gravar.
Els dispositius informàtics d'emmagatzemament massiu de dades de cinta magnètica són utilitzats principalment per a còpia de seguretat i per al procés d'informació de tipus seqüencial, com en l'elaboració de nòmines de les grans organitzacions públiques i privades. Al magatzem on es guarden aquests dispositius se'l denomina cintoteca.
El seu ús també s'ha estès per a l'emmagatzemament analògic de música (com el casset d'àudio) i per a vídeo, com les cintes de VHS.[2]
Depenent de l'equip que reprodueix/grava, la cinta magnètica d'àudio rep diferents noms:[3]
- Es diu bobina sonora o cinta de bobina oberta si és de magnetòfon.
- Casset quan és utilitzada de format compacte en un reproductor de cassets o walkman.
- Cartutx sonor quan és utilitzada per les cartutxeres.
- Cinta de vídeo quan s'utilitza en els gravadors i reproductors de vídeo.