Cinema-puny
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cinema-puny és una tècnica cinematogràfica creada pel director de cinema i teòric soviètic Sergei M. Eisenstein (1898-1948) usada en gran part entre 1920 i 1930. Aquest concepte es defineix com la voluntat per part del director de captar l'atenció de l'espectador i provocar-lo mitjançant escenes violentes, per tal que les imatges vistes el portin a una presa de consciència en l'àmbit polític i ideològic.
Eisenstein proposa el cinema-puny o efecte de xoc per a allunyar l'espectador de la ficció sobre la qual es construeix l'obra artística. Intentant, d'aquesta manera que, per mitjà de les escenes, els plans i el muntatge, l'espectador pugui situar-se en el temps i l'espai i qüestionar per ell mateix allò que veu, exercitant així la seva consciència. És a dir, al cinema-puny, tant les escenes en sí com el muntatge queden al servei del conflicte, traduint així el discurs polític del moment (ideals del comunisme i del socialisme) en imatges.
Cal tenir en compte que, en aquella època, el propi cinema soviètic apostava per un cinema que servís de plataforma per a transmetre un missatge ideològic concret.
"Eisenstein combat la visió del cinema com a reproducció íntegra de la realitat, perquè el veia com un conjunt de fragments que s'historien en la cognició de l'espectador."[1]