Chrysiridia rhipheus
espècie d'insecte / From Wikipedia, the free encyclopedia
Chrysiridia rhipheus és un gran papallona heteròcera de vol diürn de la família Uraniidae. Té una envergadura alar d'entre 70 a 90 mm. Se la considera un dels lepidòpters més impressionants i bells del món.[11] Famosa arreu del món, apareix en molts coffee table books sobre lepidòpters i és molt buscada pels col·leccionistes.[12][13] És molt colorida, però molts d'aquests colors no es formen per pigments, sinó mitjançant fenòmens físics com la polarització, iridescència o refracció de la llum en les escames de les ales.[8][14] Per això, és una espècie objecte de nombrosos estudis òptics.[14]
Gravat de Chrysiridia rhipheus de Charles D. d'Orbigny (Dictionnaire universel d'histoire naturelle, 1849), on es mostra l'anvers i revers de l'espècie. | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Uraniidae |
Gènere | Chrysiridia |
Espècie | Chrysiridia rhipheus (Drury, 1773) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
Endèmic de |
L'entomòleg britànic Dru Drury la considerà una papallona i la va descriure per primer cop el 1773 dins del gènere Papilio. El 1823, Jakob Hübner la va reclassificar al gènere d'arnes Chrysiridia. Més endavant, altres descripcions van donar lloc a sinònims diversos, com Chrysiridia madagascarensis (Lesson, 1831).[3]
Al principi, es creia que era originària de la Xina o Bengala, però després es va descobrir que era endèmica de Madagascar.[2][15] Es troba en diferents regions de l'illa depenent del moment de l'any, amb màxims poblacionals entre març i agost i mínims entre octubre i desembre. Cada any protagonitza una migració on milers d'individus volen de l'est de l'illa fins a l'oest d'aquesta.[16]
Les femelles ponen aproximadament vuitanta ous al revers de les fulles d'euforbiàcies del gènere Omphalea. Les larves són blanquinoses i groguenques amb taques negres, potes vermelles i pèls negres. La seda que generen les ajuda a aferrar-se a les fulles i a enfilar-se a la planta si cauen. S'han especialitzat a alimentar-se únicament de les quatre espècies del gènere Omphalea de Madagascar, que són tòxiques, de tal manera que les erugues segresten les toxines i les retenen en les etapes pupal i adulta. [nota 1][18] Després de completar el quart estadi, formen una crisàlide. Aquest estat de pupa dura entre setze i vint-i-tres dies.[16]