Budell gruixut
darrer tram de l'aparell digestiu en els vertebrats / From Wikipedia, the free encyclopedia
El budell gruixut,[1] intestí gruixut, intestí cras[2] (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats. La seva funció és absorbir l'aigua dels residus alimentaris no digeribles, per a la seva posterior expulsió del cos. Està format pel cec i pel còlon, i s'inicia a la regió ilíaca de la pelvis, a l'altura o just per sota de la cintura, on s'uneix amb la part inferior de l'intestí prim. D'aquí, continua fins a l'abdomen, travessa transversalment la cavitat abdominal i, a continuació, es dirigeix cap avall fins a arribar al punt final, que és l'anus.[3] Té una longitud aproximada d'un metre i mig, representa una cinquena part de la longitud total del budell humà. En casos de dolicocòlon congènit, la mida és més grossa i poden existir variacions estructurals de complexitat variable en totes o en alguna de les parts que té.
Relacions de l'intestí gros. | |
Intestí gros assenyalat amb blau. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | intestinum crassum |
Part de | intestí |
artèria mesentèrica superior, artèria mesentèrica inferior i artèria ilíaca comuna | |
vena mesentèrica superior | |
Identificadors | |
MeSH | D007420 |
TA | A05.7.01.001 |
FMA | 7201 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.1177 |
EB Online | science/large-intestine |
Terminologia anatòmica |
Els pocs nutrients que no han estat digerits prèviament a l'intestí prim, i part de l'aigua, passen al budell gruixut a través de la vàlvula ileocecal, un anell muscular que impedeix que els aliments retornin a l'intestí prim. L'intestí gruixut ha de menester de 10 a 12 hores per a acabar la resta del procés. En aquesta fase, els aliments ja no es processen més; el budell gruixut simplement absorbeix les vitamines creades pels bacteris que habiten al còlon i l'aigua restant, la qual cosa compacta la matèria fecal, la qual es va emmagatzemant al recte fins que serà expulsada amb la defecació.[4]
La diferència més òbvia amb l'intestí prim és que és més ample i que presenta una capa muscular longitudinal que es redueix a tres estructures en forma de corretja, d'uns 5 mil·límetres d'amplada, conegudes com a taeniae coli, que comencen a la base de l'apèndix i van del cec fins al recte.[5] La capa mucosa de la paret és formada per epiteli columnar simple i, en comptes de tenir les vellositats del budell prim, el gruixut presenta criptes intestinals.[6] Tot i que tots dos intestins tenen cèl·lules en forma de calze, a l'intestí gruixut n'hi ha més. La serosa externa és una altra capa molt prima de teixit connectiu que continua focalment amb el peritoneu.
L'apèndix, que és unit a la superfície posteromedial de l'intestí gruixut, conté masses de teixit limfoide amb una activitat immunològica similar a la de les plaques de Peyer del budell prim.[7] L'apendicitis és el resultat d'un blocatge que atrapa material infectat en la cavitat, però l'apèndix, si cal, es pot extirpar sense cap perill ni conseqüència per al pacient, car és una estructura vestigial (un romanent de l'evolució) i no tenir-ne avui dia no altera significativament la funció digestiva.[8]