Bateria de zinc-carboni
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una bateria de zinc-carboni és una bateria primària de cèl·lules seques que proporciona uns 1,5 volts de corrent directe a partir d'una reacció electroquímica entre zinc i diòxid de manganès. Una vareta de carboni recull el corrent de l'elèctrode de diòxid de manganès, donant el nom a la cèl·lula. Una cèl·lula seca sol estar feta de zinc, que serveix com a ànode amb polaritat elèctrica negativa, mentre que la vareta de carboni inert és el càtode del pol elèctric positiu. Les bateries d'ús general poden utilitzar com a electròlit una pasta aquosa de clorur d'amoni, possiblement barrejada amb alguna solució de clorur de zinc. Els tipus resistents utilitzen una pasta principalment composta de clorur de zinc.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Les bateries de zinc i carboni van ser les primeres bateries comercials en sec, desenvolupades a partir de la tecnologia de la cèl·lula humida de Leclanché.[1] Van fer possible les llanternes i altres dispositius portàtils, perquè la bateria pot funcionar de qualsevol manera. Segueixen essent útils en dispositius d'ús baix o d'ús intermitent com ara comandaments a distància, llanternes, rellotges o ràdios de transistor. Les cèl·lules seques de zinc-carboni són cèl·lules primàries d'un sol ús.