Batalla de Tucumán
From Wikipedia, the free encyclopedia
La batalla de Tucumán va ser un enfrontament armat lliurat el 24 i 25 de setembre del 1812 als voltants de la ciutat de San Miguel de Tucumán, durant la Segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú en el transcurs de la Guerra de la Independència Argentina. L'Exèrcit del Nord, al comandament del general Manuel Belgrano a qui va secundar el coronel Eustoquio Díaz Vélez en el seu caràcter de major general, va derrotar a les tropes reialistes del brigadier Juan Pío Tristán, que el doblaven en nombre, detenint l'avanç reialista sobre el nord-oest argentí. Juntament amb la batalla de Salta, que va tenir lloc el 20 de febrer del 1813, el triomf de Tucumán va permetre a les Províncies Unides del Riu de la Plata confirmar els límits de la regió sota el seu control.
Guerra de la Independència de l'Argentina | |||
---|---|---|---|
LaBatalla de Tucumán, pintura de Francisco Fortuny (1865 - 1942) | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 24-25 de setembre del 1812 | ||
Coordenades | 26° 50′ 15″ S, 65° 13′ 01″ O | ||
Escenari | San Miguel de Tucumán | ||
Lloc | San Miguel de Tucumán | ||
Resultat | Decisiva victòria patriota | ||
Campanya | Segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú | ||
Bàndols | |||
| |||
Oficials destacats | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|