Bassa de marea
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les basses de marea són tolls que es formen entre les roques i els sediments propers a la vora del mar, en quedar massa d'aigua atrapada quan baixa la marea. Moltes només existeixen com a entitats recognoscibles durant la baixamar. Es donen sobretot a les costes de mars temperats, però també en mars càlids. El mateix fenomen pot observar-se igualment en cossos d'aigua dolça, però és més característic del mar, a causa de l'onatge i la marea, que suposen aportacions regulars.
Cadascun d'aquests tolls constitueix un hàbitat, efímer per a algunes de les criatures, i en conjunt alberguen animals dels quals molts, per la seva adaptabilitat, han cridat molt l'atenció de naturalistes i biòlegs marins, així com la d'alguns assagistes filosòfics i altres escriptors. N'és un exemple l'obra 'The Log from the Sea of Cortez, de John Steinbeck, on es pot llegir: «És aconsellable alçar la mirada de la bassa de marea i dirigir-la a les estrelles, i després baixar-la i dirigir-la una altra vegada a la bassa de marea» (It is advisable to look from the tide pool to the stars and then back to the tide pool again).[1]
En ser molts d'ells llocs de fàcil accés, s'han emprat tradicionalment per a la recol·lecció d'aliment en forma de mol·luscs, crustacis, peixos petits, etc.