Ateneu
associació cultural originada al segle XIX / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.[1] El terme ateneu prové d'Atena, deessa grega de la saviesa, d'on es deriva ἀθήναιον ('athenaîon') (en grec), el temple d'Atena, i d'aquí, el llatí athenaeum, la gran escola romana.
Per a altres significats, vegeu «Ateneu (desambiguació)». |
El terme Ateneu prové etimològicament de la deessa grega de la saviesa anomenada Atena. A l'antiga Grècia, aquest terme s'utilitzava per denominar a aquells centres on es difonia la cultura. A Espanya, va ser a mitjans del Segle XIX quan es van crear els Ateneus per part de la burgesia, la classe treballadora i l'estament religiós. Aquests realitzaven activitats culturals segons les seves pròpies necessitats.
Els ateneus decidien a quin públic adreçar-se o quina perspectiva donar i se’ls anomenava depenent de la gent que els integrava, com per exemple: Ateneus llibertaris, populars, sindicalistes, anarquistes, racionalistes, obrers, Universitats Populars, etc.[2] Ateneu és el terme genèric, ja que, de fet, es pot trobar un munt de noms per a tipologies d'entitats molt similars: societat obrera, casino, foment, centre, grup coral, associació recreativa, patronat catòlic, etcètera. En gran manera el nom de les entitats ens indiquen quina ideologia o tendència política hi havia darrere la fundació de l'entitat.
Quan ens referim a terme d'Ateneu popular, podem referir-nos a dos tipus d'institucions; els ateneus moderats de caràcter paternalista, que sota l'impuls de sectors de la burgesia i directament o indirectament pel catolicisme social, promouen la formació dels obrers i per altra banda, un altre tipus d'ateneu obrer, que el seu afany es concreta en la difusió del saber modern.[3]
Els ateneus van esdevenir difusors d'un ensenyament bàsic i superior, fomentaven la ciència i els cercles literaris-artístics que es van inserir a l'obrer en dinàmiques abans exclusives de l'elit burgesa. Aquesta tasca alfabetitzadora els va convertir de facto en alternativa a les escoles estatals, afermant així la seva posició vertebradora com a centres vius del mutualisme obrer. Aquests llocs permetien accedir lliurement, no només a una educació més d'acord amb les reivindicacions d'aquests sectors, sinó a un material educatiu que fora d'aquestes parets era prohibitiu per a molts dels seus membres donada a la seva escassetat econòmica existent.[4]
A part, el nom genèric d'Ateneu encarna una de les experiències culturals més duradores i prestigioses de la història contemporània d'Espanya. La seva aparició s'enllaça directament amb el naixement d'una sèrie d'institucions dins d'Europa, com per exemple salons, clubs polítics, etc.[5]