Artritis reumatoide
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'artritis reumatoide (AR) és una malaltia sistèmica autoimmunitària, caracteritzada pel fet de provocar inflamació crònica de les articulacions, que en produeix una destrucció progressiva amb diferents graus de deformitat i incapacitat funcional. A vegades, el seu comportament és extraarticular: pot causar lesions en cartílags, ossos, tendons i lligaments de les articulacions i pot afectar diversos òrgans i sistemes, com ara els ulls, pulmons, cor, pell o vasos.[1] La febre i la baixa energia també poden estar presents.[1]
Els objectius del tractament són reduir el dolor, disminuir la inflamació i millorar el funcionament general de la persona.[2] Això pot ajudar-se equilibrant el descans i l'exercici, l'ús d'ortesis, o l'ús de dispositius assistencials.[1] Els medicaments per al dolor, els glucocorticoides i els AINE s'usen sovint pel tractament.[1] Els fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia (FAMM), com la hidroxicloroquina i el metotrexat, es poden utilitzar per intentar frenar la progressió de la malaltia.[1] Es poden utilitzar FAMM biològics quan la malaltia no respon a altres tractaments.[3]