Arquetip (psicologia analítica)
psicologia analítica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El psiquiatre, psicòleg i assagista suís Carl Gustav Jung entenia els arquetips com patrons i imatges arcaiques universals derivats de l'inconscient col·lectiu i són la contrapart psíquica de l'instint.[1] Són potencials heretats que s'actualitzen quan entren com a imatges en la consciència o es manifesten en el capteniment en interacció amb el món extern.[2] Són formes autònomes i encobertes que es transformen quan arriben a la consciència i se'ls dona una expressió concreta per part dels individus i la seua cultura. En psicologia analítica, els arquetips són elements molt desenvolupats de l'inconscient col·lectiu. L'existència d'arquetips només és deduïble indirectament pels relats, art, mites, religions o somnis.
Els arquetips en psicologia analítica es refereixen a formes subjacents inaprensibles o arquetips en si, dels quals emergeixen imatges i motius com la mare, el xiquet, el diluvi universal, entre altres. La història, la cultura i el context personal modelen aquestes representacions i els donen contingut específic. Aquests motius es denominen imatges arquetípiques. És comú, però, que el terme arquetip s'utilitze indistintament per a referir-se tant als arquetips en si com a les imatges arquetípiques.[2]