Arevacs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els arevacs (en llatí Arevaci en grec antic Ἀρεουάκοι) eren la tribu més poderosa dels celtibers de la província Tarraconense. Vivien al sud dels pelèndons i dels berons i al nord dels carpetans.[1]
Localització dels arevacs entre els grups celtibers: arevacs | |
Tipus | tribu |
---|---|
Part de | celtibers |
Grups relacionats | bel·les, lobetans, lusons, pelèndons i tits |
Coordenades | 41° 30′ N, 3° 30′ O |
El seu nom deriva del riu Areva, un afluent del Durius, probablement l'actual riu Ucero. Vivien al llarg del curs de Duero i arribaven fins a les fonts del Tagus. Plini el Vell diu que tenien sis ciutats: Segontia, Uxama (Osma), Segòvia, Nova Augusta, Termes i Clunia. Numantia (Numància), que Plini diu que era dels pelèndons, va ser també probablement una ciutat dels arevacs. Estrabó i Claudi Ptolemeu parlen de les ciutats de Lagni, Malia, Serguntia o Sargantha, Cesada, Colenda, Miacum, Pallantia, Segida, Arbace, Confluenta, Tucris, Veluca i Setortialacta. A la guerra de Numància (143 aC-133 aC) es van distingir pel seu valor, i sobretot en la defensa de la ciutat, diuen Polibi i Apià.[2]