Archaeothyris florensis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Archaeothyris florensis és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels ofiacodòntids que visqué durant el Carbonífer, fa entre 307 i 316, milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Nova Escòcia (Canadà). Es tracta de l'única espècie coneguda del gènere Archaeothyris.[1]
Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Ordre | Pelycosauria |
Família | Ophiacodontidae |
Gènere | Archaeothyris |
Espècie | Archaeothyris florensis Robert R. Reisz, 1972 |
És l'animal més antic conegut generalment acceptat com a sinàpsid.[2] Fou descobert a la mateixa localitat que Hylonomus i el petrolacosaure, als quals s'assembla, i molts altres sauròpsids primitius. A diferència d'Hylonomus i els seus parents, Archaeothyris era més gros (50 cm del cap a la cua) i podria haver-se alimentat d'ells. A més, Archaeothyris era més avançat que els sauròpsids primitius: la seva mandíbula era potent, i també es podia obrir més que les dels rèptils primitius. Tenia totes les dents afilades i dents canines especialment grosses.[3]