Absentisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'absentisme és un patró habitual d'absència davant d'un dret o deure. Tradicionalment, l'absentisme ha estat vist com un indicador d'un acompliment individual pobre, així com l'incompliment d'un contracte implícit entre l'empleat i l'empresari; ha sigut interpretat com un problema de gestió, emmarcat en termes econòmics o quasi-econòmics. Es poden distingir tres tipus d'absentisme diferents:
- Absentisme previsible i justificat: és aquell que pot ser controlat per què l'empresa està informada prèviament de l'absència (permisos legals retribuïts, malalties comunes amb baixa d'incapacitat laboral transitòria, accidents de treball amb baixa laboral, permisos no retribuïts per a assumptes personals.
- Absentisme no previsible i sense justificació que suposen una falta o abandonament del lloc de treball sense autorització de l'empresa.
- Absentisme presencial. És aquella forma d'absentisme en la que el treballador acut al seu lloc de feina, però dedica una part del temps a tasques que no són pròpies de l'activitat laboral.[1]