William Faulkner
From Wikipedia, the free encyclopedia
William Faulkner /ˈfɔːlknɚ/ (nacíu William Cuthbert Falkner, New Albany, Mississippi, 25 de setiembre de 1897 - Byhalia, 6 de xunetu de 1962) foi un narrador y poeta d'Estaos Xuníos. Nes sos obres destaquen el drama psicolóxicu y la fondura emocional, utilizó pa ello una llarga y serpenteada prosa, amás d'un léxicu meticuloso. Ganador del Nobel de Lliteratura de 1949.
William Faulkner | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | New Albany (es) , 25 de setiembre de 1897[1] |
Nacionalidá | Estaos Xuníos |
Llingua materna | inglés d'Estaos Xuníos |
Muerte | Byhalia (es) , 6 de xunetu de 1962[1] (64 años) |
Sepultura | Oxford Memorial Cemetery (en) [2] |
Causa de la muerte | infartu de miocardiu |
Familia | |
Padre | Murry Faulkner |
Casáu con | Estelle Oldham Faulkner (1929 – m. 1962)[3] |
Hermanos/es | John Faulkner |
Estudios | |
Estudios |
Universidá de Virginia Universidá de Mississippi (1919 - 1921) maestría en ciencies |
Llingües falaes | inglés[4] |
Oficiu | guionista, poeta, novelista, escritor de cuentos, dramaturgu, escritor de lliteratura infantil, escritor |
Trabayos destacaos |
El ruido y la furia (es) Mientras agonizo (es) Luz de agosto (es) ¡Absalom, Absalom! (es) Una rosa para Emily (es) |
Premios |
ver
|
Nominaciones |
ver
|
Influyencies | Honoré de Balzac |
Miembru de | Academia d'Estaos Xuníos de les Artes y les Lletres |
Movimientu | lliteratura modernista |
Xéneru artísticu |
novela cuentu guion cinematográfico (es) |
Creencies | |
Relixón | presbiterianismu |
IMDb | nm0001203 |
Como otros autores prolíficos, sufrió la envidia y foi consideráu'l rival estilísticu d'Ernest Hemingway (les sos llargues frases oldeaben coles curties de Hemingway). Ye consideráu l'únicu probable modernista d'Estaos Xuníos de la década de 1930, siguiendo la tradición esperimental d'escritores europeos como James Joyce, Virginia Woolf y Marcel Proust, y conocíu pol so usu de téuniques lliteraries innovadores, como'l monólogu interior, la inclusión de múltiples narradores o puntos de vista y los saltos nel tiempu dientro de la narración.
La so influencia ye bultable na xeneración d'escritores suramericanos de la segunda metá del sieglu XX. García Márquez nel so Vivir pa cuntala y Vargas Llosa en El pexe na agua almiten la so influencia na narrativa.[9]