Werner Heisenberg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Werner Karl Heisenberg (5 d'avientu de 1901, Wurzburgu – 1 de febreru de 1976, Munich) foi un físicu alemán. Ye conocíu sobremanera por formular el principiu d'incertidume, una contribución fundamental al desenvolvimientu de la teoría cuántica. Esti principiu afirma que ye imposible midir simultáneamente de forma precisa la posición y el momentu llinial d'una partícula. Heisenberg foi gallardoniáu col Premiu Nobel de Física en 1932. El principiu d'incertidume exerció una fonda influencia na física y na filosofía del sieglu XX.
Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Werner Heisenberg | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Wurzburgu[1], 5 d'avientu de 1901[2] |
Nacionalidá |
Imperiu alemán Alemaña nazi República de Weimar Alemaña Occidental |
Llingua materna | alemán |
Muerte | Munich[3], 1 de febreru de 1976[2] (74 años) |
Sepultura | Waldfriedhof (Munich) (es) [4] |
Causa de la muerte |
Carcinoma renal (es) cáncer de vesícula (es) |
Familia | |
Padre | August Heisenberg |
Madre | Annie Heisenberg |
Casáu con | Elisabeth Heisenberg (1937 – )[5] |
Fíos/es | |
Hermanos/es |
Erwin Heisenberg[5]
|
Estudios | |
Estudios |
Maximiliansgymnasium München (en) (1911 - 1920) Universidá de Munich (1920 - 1923) |
Tesis | Über Stabilität und Turbulenz von Flüssigkeitsströmen |
Direutor de tesis | Arnold Sommerfeld |
Direutor de tesis de |
Edward Teller Felix Bloch Carl Friedrich von Weizsäcker Rudolf Peierls (es) Friedwardt Winterberg Hermann Arthur Jahn Wang Foh-San Șerban Țițeica Richard J. Eden Peter Mittelstaedt Wilhelm Brenig Kurt Symanzik Bernhard Kockel Werner Güttinger Wilhelm Macke Ivan Supek Viktor Alexander Garten (en) Fritz Kluge (en) Gerhard Börner (en) Hans Werner Fiedler (en) Ludwig Bewilogua Edwin Karl Gora (en) Detlof Julius Alexander Ponsonby Lyon (en) Alfred Recknagel Hildegard Geest (en) Gerhard Martin (en) Willem van der Grinten (en) Horst Müller (en) Otto Günther (en) Hans Heinrich Euler (es) |
Llingües falaes | alemán[6] |
Profesor de | Erich Bagge |
Oficiu | |
Oficiu | físicu teóricu, alpinista, académicu, escritor de non ficción, profesor universitariu, matemáticu, físicu, físicu nuclear |
| |
Participante
| |
Llugares de trabayu | Leipzig y Munich |
Emplegadores |
Universidá de Göttingen (1924 – 1924) Universidá de Copenḥague (1926 – 1927) Universidá de Leipzig (1927 – 1941) Universidá Humboldt de Berlín (1941 – 1941) Proyecto Uranio (es) (1941 – 1945) Instituto Max Planck de Física (es) (1946 – 1970) Universidá de Saint Andrews (1955 – 1956) Universidá de Munich (1958 – 1958) |
Trabayos destacaos |
rellación d'indeterminación de Heisenberg Kramers–Heisenberg formula (en) grupo de Heisenberg (es) isospín (es) |
Premios |
ver
|
Nominaciones |
ver
|
Miembru de |
Royal Society Academia Prusiana de les Ciencies Academia de Ciencies de la RDA Academia Sajona de Ciencias (es) Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina Academia Nacional de los Linces (es) Academia Pontificia de les Ciencies[12] Academia de les Ciencies de Baviera Academia de Ciencias de Gotinga (es) Göttingen Eighteen (en) Real Academia de les Ciencies de Suecia Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Academia Bávara de Bellas Artes (es) Academia Sajona de Ciencias (es) Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos |
Zarrar