Provincies Xuníes del Ríu de la Plata
From Wikipedia, the free encyclopedia
Provincies Xuníes del Río de la Plata ye'l nome utilizáu pol Estáu que, tres el trunfu de la Revolución de Mayu de 1810, suplantó al Virreinatu del Río de la Plata. Tamién ye unu de los nomes alternativos de la República Arxentina. Na declaración d'independencia d'esti estáu utilizóse'l nome Provincies Xuníes en Sud América.
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu desapaecíu | |||||
| |||||
Himnu nacional |
Himnu Nacional Arxentín | ||||
Alministración | |||||
Capital | Buenos Aires | ||||
Llingües oficiales | castellanu | ||||
Relixón oficial | catolicismu | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 34°40′00″S 58°24′00″W | ||||
Economía | |||||
Moneda | real argentino (es) | ||||
L'estáu surdió'l 25 de mayu de 1810, nel marcu de la Invasión Napoleónica a España, cuando una asamblea del Cabildru de Buenos Aires destituyó definitivamente al virréi Baltasar Hidalgo de Cisneros y lo remplazó por una Xunta de Gobiernu. Los revolucionarios sosteníen que, tando Fernandu VII desaposiáu del so tronu, la cadena burocrática del Imperiu Español dexara ser llexítima, volviendo al pueblu la soberanía popular. Les nueves autoridaes afirmaben gobernar llexítimamente en nome de Fernandu VII. Esto conocióse como la Mázcara de Fernandu VII, que tuvo parcialmente vixente hasta 1816, añu en qu'esti estáu declaróse independiente "del rei Fernandu VII, los sos socesores y metrópolis".
Anque'l so gobiernu reclamaba xurisdicción sobremanera'l territoriu del virreinatu, les Provincies Xuníes del Río de la Plata nunca llegaron a controlar la totalidá del antiguu virreinatu, que acabó per subdividir se en diversos países: nunca pudo controlar la intendencia del Paraguay, magar una campaña militar unviada na so contra. Perdió'l control del Alto Perú mientres la guerra de la independencia, depués de les batalles d'Huaqui (1811) y Sipe Sipe (1815). La guerra contra los lusu brasilanos y los conflictos con José Artigas dieron llugar a la perda del control sobre la Provincia Oriental, que remató cola creación del estáu independiente d'Uruguái en 1828. Estos trés territorios tresformar en dos talos estaos independientes: en 1811 independizóse l'actual República del Paraguay, en 1825 l'Altu Perú independizóse formando l'actual Bolivia, y en 1828 la Provincia Oriental llogró la so independencia como estáu, l'actual República Oriental del Uruguái.
Les provincies qu'entá formaben parte de les Provincies Xuníes camudaron oficialmente'l so nome a Arxentina cola constitución de 1826, cola Provincia Oriental y Tarija entá dientro de la unión. El términu quedó en desusu cola independencia del Uruguái y el final d'una llarga etapa d'anarquía y guerres civiles: los trelce provincies qu'inda integraben esta unión ente 1831 y 1832 arrexuntar no que se denomina Confederación Arxentina. Pa esi entós la denominación de Provincies Xuníes del Río de la Plata yá fuera totalmente abandonada.
Sicasí, a partir de 1853, el nome Provincies Xuníes del Río de la Plata foi formalmente institucionalizáu pola Constitución Nacional Arxentina de 1853 como unu de los trés nomes oficiales de la Nación Arxentina, xunto con República Arxentina y Confederación Arxentina, permaneciendo na constitución vixente nel so artículu 35°.[1]