Pieter Burmann el Mozu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pieter Burmann (23 d'ochobre de 1713, Ámsterdam – 24 de xunu de 1778, Wassenaar y Ámsterdam), llamáu segundu (Secundus) pa estremalu del so tíu, un famosu filólogu holandés.
Pieter Burmann el Mozu | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Ámsterdam[1], 23 d'ochobre de 1713[2] |
Nacionalidá | Provincies Xuníes de los Países Baxos |
Llingua materna | neerlandés |
Muerte | Wassenaar y Ámsterdam[1], 24 de xunu de 1778[2] (64 años) |
Familia | |
Familia |
ver
|
Estudios | |
Estudios | Universidá d'Utrecht |
Llingües falaes |
llatín neerlandés[3] |
Oficiu | llingüista, profesor universitariu, escritor, historiador |
Emplegadores |
Universidad de Franeker (es) Athenaeum Illustre de Ámsterdam (es) (8 xunu 1742 – 25 xineru 1744) Athenaeum Illustre de Ámsterdam (es) (25 xineru 1744 – 24 xunetu 1767) Athenaeum Illustre de Ámsterdam (es) (25 setiembre 1767 – 10 xunetu 1777) |
Miembru de | Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina |
Seudónimos | Petrus Burmannus |
Estudió en Leiden col so tíu y más tarde Derechu y filosofía con Carl Andreas Duker y Arnold von Drakenborch na universidá d'Utrecht. En 1735 nomárlonlu profesor d'elocuencia y hestoria en Franeker. En 1742 foi a Ámsterdam y trabayó como profesor d'historia y filoloxía nel Athenaeum. Más tarde trabayó como profesor de la poesía (1744), bibliotecariu xeneral (1752) ya inspector del ximnasiu (1753). En 1777 retiróse y morrió'l 24 de xunu de de 1778 en Sandhorst, cerca d'Ámsterdam.
Foi un home dedicáu a la docencia que tenía un gran talentu pa la poesía llatina. Escribió sobre dellos emperadores romanos. Los sos trabayos más célebres son:
- Anthologia Veterum Latinorum Epigrammatum et Poematum (1759-1763)
- Aristophanis comoediae Novem (1760)
- Rhetorica.