Manaslu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Manaslu (Nepalés: मनास्लु), tamién conocíu como Kutang) ye l'octavu monte más altu del mundu y ta asitiáu nel macizu Mansiri Himal, parte del Himalaya na zona centroccidental de Nepal. El so nome, que significa “Monte de los Espíritus”, provién de l'acepción del sánscritu Manasa, que'l so significáu ye “intelectu” o “alma”. El Manaslu foi xubíu per primer vegada'l 9 de mayu de 1956 por Toshio Imanishi y Gyalzen Norbu, miembros d'una espedición xaponesa. Coméntase que “lo mesmo que los ingleses consideren el Everest el so monte particular, el Manaslu foi siempres consideráu'l monte xaponés”.[1][2][3][4]
Manaslu | |
---|---|
monte | |
Situación | |
Estáu ensin costa | Nepal |
Provincias (es) | Provincia de Gandaki (es) |
Distritu | Gorkha (es) |
Cordal | Himalaya |
Coordenaes | 28°33′00″N 84°33′35″E |
Datos | |
Altitú | 8163 m |
Prominencia | 3092 m |
Materiales | granitu |
El Manaslu, con 8.156 m. sobre'l nivel del mar, ye'l monte más altu del Distritu Lamjung y ta asitiáu a unos 70 quilómetros al este del Annapurna. Les sos llargues arestes y valles glaciares ufierten aproximamientos accesibles dende toles direiciones y remata nun picu que corona abruptamente el paisaxe circundante, creando una figura bien prominente vista dende l'alloñanza.[3][4][5]
La rexón del Manaslu ufierta una gran variedá d'opciones de trekking. La ruta más popular d'acercamientu, de 177 quilómetros de llargor, arrodia'l macizu del Manaslu nel camín escontra'l Annapurna. El gobiernu nepalés namái dexó circular per esta ruta de senderismo dende 1991. La ruta sigue un antiguu camín de comerciu de sal qu'escurre a lo llargo del ríu Budhi Gandaki. A lo llargo de la ruta, 10 picos de más de 6.500 m. d'altitú coronen el paisaxe, incluyendo dalgún otru percima de los 7.000. El puntu más altu d'esti camín algamar na collada Larkya La con una elevación de 5.106 metros. En mayu de 2008, el monte fuera xubida en 297 ocasiones, con un total de 53 accidentes mortales.[1][3][6][7]
El Parque Nacional del Manaslu foi fundáu col oxetivu primordial de caltener y llograr un desenvolvimientu sostenible nel área que lo delimita, qu'inclúi'l macizu y el picu que lleva'l so nome.[8]