Magda Oranich Solagran
From Wikipedia, the free encyclopedia
Magda Oranich i Solagran (11 d'avientu de 1945, Barcelona) ye una abogada y política española. Llicenciada en Derechu y en Periodismu,[1] foi detenida por participar en xuntes de l'Asamblea de Cataluña.[2] Dedicada al Derechu penal, defendió a Salvador Puig Antich[1] y formó parte del equipu defensor d'una de les últimes persones fusilaes pol franquismu, el militante d'ETA Jon Paredes Manot Txiki[3] nel conseyu de guerra sumarísimu celebráu'l 19 de setiembre de 1975. Tres el fin del franquismu militó en Nacionalistes d'Esquerra[1] y dempués en Iniciativa per Catalunya,[1] en que les sos llistes foi escoyida diputada per Barcelona nes eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1992.
Magda Oranich Solagran | |||||
---|---|---|---|---|---|
1999 - 2007
30 marzu 1992 - 26 setiembre 1995 Distritu: Barcelona (es) Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1992 | |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Barcelona, 11 d'avientu de 1945 (78 años) | ||||
Nacionalidá | España | ||||
Estudios | |||||
Llingües falaes |
catalán castellanu | ||||
Oficiu | política, abogada | ||||
Llugares de trabayu | Barcelona | ||||
Premios |
ver
| ||||
Creencies | |||||
Partíu políticu |
Iniciativa per Catalunya Verds (de 1987 a 1995) Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (de 1985 a 1987) Nacionalistes d'Esquerra (es) (de 1979 a 1984) | ||||
IMDb | nm1719367 | ||||
Tamién foi miembru de la Comisión de los Derechos Humanos del Colexu d'Abogaos de Barcelona y de la Comisión de Reforma de los Estatutos del Futbol Club Barcelona. En 1995 abandonó IC y foi conceyal independiente nes llistes de CiU[1] pal Conceyu de Barcelona dende 1999, onde quedó adscrita al Distritu de Gracia, miembru de la Comisión de Sostenibilitad, Servicios Urbanos y Mediu Ambiente, miembru de la Comisión de Seguridá y Movilidá. Tamién ye Secretaria del Comité catalán d'ACNUR dende'l 2001, añu de la so fundación,[4] y miembru de la Fundación Ramón Trías Fargas.[5] Foi tamién vicepresidenta del Conseyu Nacional de Muyeres de Cataluña y representó a ensame de muyeres víctimes de violencia y a víctimes de malos tratos n'orfanatos franquistes.[6]
Ye autora de dellos llibros, ente ellos, Que ye'l feminismu,[7] Que pensa Magda Oranich, xunto cola periodista Mayka Navarro,[8] y Ganes de viure: la meva lluita contra'l cáncer.[9]
Dende'l 23 d'abril del 2009 forma parte de la xunta directiva del Futbol Club Barcelona presidida entós daquella por Joan Laporta.[10]
Foi una de les persones conocíes que punxeron la so imaxe pa sofitar la ILP contra la tauromaquia en Cataluña[6] y ye presidenta de la Comisión de Proteición de los Derechos de los Animales del Colexu d'Abogaos de Barcelona.[11][12]