Hébrides Esteriores
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Hébrides Esteriores o Hébrides Occidentales (n'inglés, Outer Hebrides; en gaélicu, Eilean Siar) son un grupu d'islles pertenecientes a Escocia (Reinu Xuníu). Formen parte del gran grupu de les Hébrides y tán dixebraes de les tierres altes escoceses (Highlands) pol estrechu de Minch y el Pequeñu Estrechu de Minch. Les principales islles formen un archipiélagu, que coles sos islles más pequeñes circundantes conócense líricamente como islla Llarga. Les islles mayores son Lewis y Harris, North Uist, South Uist, Benbecula y Barra. Ye tamién unu de los conceyos d'Escocia.
Hébrides Esteriores | |
---|---|
Na h-Eileanan Siar (gd) Innse Gall (gd) | |
Situación | |
País | Reinu Xuníu |
Nación constitutiva | Escocia |
Tipu | archipiélagu |
Parte de | Islles Hébrides |
Asitiáu en | Océanu Atlánticu |
Coordenaes | 57°46′N 7°01′W |
Datos | |
Puntu más altu | Clisham (en) |
Superficie | 3058,7026 km²[1] |
Población | 26 720[2] |
Fusu horariu | UTC±00:00 |
Web oficial | |
Delles comunidaes d'estes islles empleguen l'idioma gaélicu escocés, de fechu ye unu de los llugares de tol Reinu Xuníu onde más persones lo falen.
El nome que'l Parllamentu del Reinu Xuníu tien pa esti distritu eleutoral ye "Na h-Eileanan an Iar", ente que'l Parllamentu escocés tien pa ésti'l nome oficial d'Islles Occidentales (Western Islles) anque xeneralmente escríbese como Eilean Siar. Les islles fueron conocíes como La soðreyjar (Islles del Sur) mientres el dominiu noruegu, que duró cerca de doscientos años, hasta que la soberanía foi treslladada a Escocia pol tratáu de Perth, en 1266, dempués de la batalla de Largs trés años antes. Tamién s'inclúi dientro d'estes islles el peñón de Rockall.