Albertu Víctor de Clarence
aristócrata británicu (1864–1892) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Albertu Víctor de Clarence (Albert Victor Christian Edward, 8 de xineru de 1864-14 de xineru de 1892) foi'l fíu mayor d'Albertu Eduardo, príncipe de Gales —quien más tarde sería'l rei Eduardu VII— y d'Alejandra, princesa de Gales, y nietu del monarca reinante, la reina Victoria del Reinu Xuníu. Dende'l momentu de la so nacencia yera'l segundu na llinia de socesión al tronu, pero nun aportar# a rei porque morrió primero que'l so padre y la so güela. Albertu Víctor yera conocíu pola so familia como «Eddy» y munchos biógrafos refiriéronse a él con esti nome coloquial.
Albertu Víctor de Clarence | |||||
---|---|---|---|---|---|
24 mayu 1890 - 14 xineru 1892
| |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Frogmore (es) , 8 de xineru de 1864[1] | ||||
Nacionalidá | Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda | ||||
Llingua materna | inglés británicu | ||||
Muerte | Sandringham House, 14 de xineru de 1892[1] (28 años) | ||||
Sepultura | capiella de San Xurde | ||||
Causa de la muerte | gripe | ||||
Familia | |||||
Padre | Eduardo VII del Reinu Uníu | ||||
Madre | Alexandra de Dinamarca | ||||
Pareyes | María de Teck | ||||
Hermanos/es |
Xurde V del Reinu Xuníu[2] Maud de Gales (es) Luisa del Reino Unido (es) [2] Victoria del Reino Unido (es) Prince Alexander John (es) | ||||
Pueblu | Casa de Saxonia-Coburgu y Gotha | ||||
Estudios | |||||
Estudios |
Trinity College (es) Universidá de Heidelberg | ||||
Llingües falaes |
inglés danés | ||||
Alumnu de |
John Neale Dalton James Kenneth Stephen | ||||
Oficiu | políticu, aristócrata | ||||
Trabayos destacaos | The Cruise of Her Majesty's Ship “Bacchante” (en) | ||||
Premios |
ver
| ||||
Miembru de |
Familia Real Británica (es) Middle Temple (es) | ||||
Serviciu militar | |||||
Cuerpu militar | Exércitu Británicu | ||||
Creencies | |||||
Relixón | anglicanismu | ||||
IMDb | nm5680856 | ||||
Mientres l'adolescencia viaxó per gran parte del mundu como cadete naval; d'adultu xunir al exércitu, pero nun entamó nengún deber militar activu. Dempués de dos novialgos fallíos, comprometer en matrimoniu cola princesa María de Teck a finales de 1891. Poques selmanes más tarde morrió de neumonía mientres una pandemia d'influenza. En xunetu de 1893, María casóse col príncipe Xurde, l'hermanu menor d'Albertu Víctor, quien se convirtió nel rei Xurde V en 1910.
L'intelectu, la sexualidá y la cordura d'Albertu Víctor fueron oxetu de munches especulaciones. A partir de ciertos rumores foi venceyáu col escándalu de la cai Cleveland, qu'arreyaba un chamizu homosexual, pero nun esiste evidencia concluyente que verifique o refute los rumores o la so orientación sexual. Dellos autores han aseverado qu'él foi l'asesín en serie conocíu como Jack l'Estripador; sicasí, documentos de la dómina demuestren que nun s'atopaba en Londres nel momentu de los asesinatos y esta afirmación ta llargamente desacreditada.