Abdul Hamid II
From Wikipedia, the free encyclopedia
Abdul Hamid II (en turcu otomanu: عبد الحميد ثانی `Abdü'l-Ḥamīd-i sânî, en turcu: İkinci Abdülhamid; Istambul, 21 de setiembre de 1842 - ibidem, 10 de febreru de 1918), foi'l 34º sultán del Imperiu otomanu (21 de setiembre de 1842, Estambul – 10 de febreru de 1918, Palacio Beylerbeyi (es) ), depuestu pola sulevación militar de los Mozos Turcos pa ser sustituyíu pol so hermanu, Mehmed V.
Abdul Hamid II | |||||
---|---|---|---|---|---|
31 agostu 1876 - 27 abril 1909 ← Murad V (es) - Mehmed V (es) →
| |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Estambul[1], 21 de setiembre de 1842[2] | ||||
Nacionalidá | Imperiu Otomanu | ||||
Muerte | Palacio Beylerbeyi (es) [3], 10 de febreru de 1918[4] (75 años) | ||||
Sepultura | Mausoleum of Mahmud II (en) | ||||
Familia | |||||
Padre | Abdülmecit I | ||||
Madre | Tirimüjgan Kadın | ||||
Casáu con |
Nazikeda Kadın (es) Sazkar Hanım (es) Müşfika Kadın (es) Peyveste Emukhvari (es) Fatma Pesend Hanım (es) Behice Maan Emsalinur Kadın Dilpesend Kadın Nurefsun Kadın Mezide Mestan Kadınefendi Bedrifelek Kadınefendi Bidar Kadın (es) Saliha Naciye Hanım | ||||
Fíos/es |
Ulviye Sultan Mehmet Selim Efendi (es) Zekiye Sultan Naime Sultan (es) Naile Sultan Mehmed Burhaneddin Efendi Şadiye Sultan Hamide Ayşe Sultan Refia Sultan (es) Abdürrahim Hayri Efendi Mehmet Abid Efendi[5] Hatice Sultan (es) Şehzade Mehmed Abdülkadir (es) Şehzade Mehmed Burhaneddin (es) Şehzade Ahmed Nuri (es) | ||||
Hermanos/es | |||||
Familia |
ver
| ||||
Pueblu | Dinastía Osmanlí (es) | ||||
Oficiu | soberanu | ||||
Llugares de trabayu | Estambul | ||||
Premios |
ver
| ||||
Creencies | |||||
Relixón |
islam sufí (es) | ||||
Segundu fíu del sultán Abd-ul-Mejid I y de la so esposa, l'armenia Tirimüjgan (Virjin), Abdul Hamid aportó al tronu tres el derrocamientu del so hermanu Murad V el 31 d'agostu de 1876. Foi l'últimu sultán otomanu en tener poderes absolutos, y el que retrasó nunes décades el advenimiento de la dómina moderna a Turquía, polos sos métodos autoritarios y de cutiu despiadaos pa tratar coles fuercies separatistes; y les sos maniobres diplomátiques, utilizando un poder europeo contra l'otru.