Mar de Bering
mar / From Wikipedia, the free encyclopedia
El mar de Bering (Imarpik in yupik; Bering Sea in inglexe; Берингово море, Bèringovo more in ruso) l'è na masa de aqua de do miłioni de km² che se cata inte l'oçeano Pacifico. L'è separà dal golfo de Ałaska da ła penìzoła d'Ałaska e da łe ìzołe ałeutine. Ła confina a est e a nordest co l'Ałaska, a ovest co ła Siberia rusa e ła penìzoła de Kamchatka, a sud co ła penìzoła d'Ałaska e łe ìzołe ałeutine e a l'estremo nord col streto de Bering che separa el mar de Bering dal mar de Chukchi de l'oçeano Artico. Ła baia de Bristol (Iilgayaq) l'è ła porsion de mar de Bering che separa ła penìzoła d'Ałaska da ła teraferma (l'Ałaska). El mar de Bering el deve el so nome al primo esplorador europeo a navigar tra łe so aque, el danexe Vitus Bering.
(ru) Берингскойе море | ||||
Sorte | Mar | |||
---|---|---|---|---|
Epònemo | Vitus Bering | |||
Parte de | Osèano Pasìfego | |||
Rente a | census area delle Aleutine Occidentali (it) | |||
Formà da | ||||
Dati e sifre | ||||
Prodondità | 4 191 m | |||
Mezura | 1 600 () × 2 400 () km | |||
Àrea | 2 300 000 km² | |||
Mezure e indegadori | ||||
Vołumi | 3 796 000 km³ | |||
|
L'ecosistema del mar de Bering l'include risorse soto ła jurisdision dei Stati Unii e de ła Rusia, oltre a łe aque internasionałi del ‘Donut Hole’. L'interasion tra corenti, banchixa połare e meteo i ghe ne fa un ecosistema vigoroxo e produtivo.