Sam Cooke
kantante merikano / From Wikipedia, the free encyclopedia
Samuel 'Sam' Cooke (n. 22 di yanüari 1931 na Los Angeles - f. 11 di desèmber 1964) tabata un kantante i kompositor merikano i e ta ser konsiderá komo un dje grandinan di tur tempu.
Pais di nashonalidat | Estadonan Uni di Merka |
---|---|
Nòmber di nasementu | Samuel Cooke |
Nòmber di dilanti | Samuel |
Fam | Cook |
Seudónimo | Sam Cooke |
Fecha di nasementu | 22 yanüari 1931 |
Lugá di nasementu | Clarksdale |
Fecha di fayesimentu | 11 desèmber 1964 |
Lugá di fayesimentu | Los Angeles |
Modo di muri | homisidio |
Kousa di morto | ballistic trauma |
Lugá di entiero | Forest Lawn Memorial Park |
Yu | Linda Womack |
Dominio di idioma | Ingles |
A studia na | Wendell Phillips Academy High School |
Periodo activo (inicio) | 1950 |
Tipo di bos | tenor |
Instrumento | piano vertical, bos |
Diskografia | Sam Cooke discography |
Género | rhythm and blues, soul music, gospel music |
Seya discografico | Specialty |
Influencia pa | Steve Perry, James Baldwin |
Distinshon | Grammy Lifetime Achievement Award, star on Hollywood Walk of Fame, Rock and Roll Hall of Fame |
Wèpsait ofisial | http://www.samcooke.com |
Representador pa derecho di autor | Broadcast Music, Inc. |
Status pa derecho di autor como creador | obra protehi pa derecho di autor |
Ku gran influensia tantu riba tereno vokal i komposishon, Cooke ta konosí komo e rei di músika soul pa su koló di bos pekuliar i tambe su importansia den músika popular. Su fundeshi di músika soul a kontribuí na kresementu di artistanan manera Aretha Franklin, Bobby Womack, Al Green, Curtis Mayfield, Stevie Wonder, Marvin Gaye i Billy Preston, pero tambe el a yuda músika di artistanan manera Otis Redding i James Brown.
Cooke tabatin 30 hit den top 40 entre 1957 i 1964, pero tambe tres despues di su morto. Hitnan grandi manera "You Send Me", "A Change Is Gonna Come", "Cupid", "Chain Gang", "Wonderful World", i "Twistin' the Night Away" ta algun di su kantikanan mas popular. Cooke tabata un di e promé artistanan di koló ku tabata atendé ku e banda ekonómiko di su karera. El a funda su mes kompanía diskero i tambe su mes kompanía publisitario. Tambe e tabata aktivo den e Civil Rights Movement.
Dia 11 di desember 1964 Cooke ta ser tirá fatalmente pa señora Bertha Franklin, ku un resultado mortal. Despues di un investigashon huesnan ta dikta ku e morto di Cooke ta un homisidio hustifikabel. Ainda familiarnan i konosínan di Cooke tin nan dudanan tokante su fayesimentu.