Quercus suber
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo surrièr (var. siurièr, suve/súver, suvier, suverier, suvrier; gasc. surre, surrè(i)r, cassoat-surre, (a)leugèr, leuge, leugèir, corcièr, còrç), (Quercus suber L.), es un arbre del folhum persistent de la familha de las fagacèas que sembla fòrça l'euse; es de talha mejana, e originari de la Mediterranèa occidentala.
Sa caracteristica mai remarcabla es la rusca grisenca, espessa e rugosa d'ont se trai lo siure. A causa de sa rusca, lo surrièr es expleitat en silvicultura, enriquissent las tèrras ont se pòt cultivar.
Normalament fa entre 5 e 15 m de naut mas se pòt trobar d'exemplars fòrça vièlhs de fins a 20 m. Las fuèlhas del surrièr an de 4 a 7 cm de long; son leugièrament lobuladas o dentadas, verd fosc a l'envèrs e pus claras al revèrs. Lo fruch es un aglan de 2 a 3 cm de long. Viu de 150 a 250 ans d'abitud e mai fins a 800 ans per de subjèctes excepcionals.
Se tròba en forma boscas claras dins las tèrras bassas subretot del litoral sus de terrens siliçós. Se pòt trobar mesclat amb lo pin blanc o lo pinhièr mas l'expleitacion umana favorís la creissença del surrièr al prejudici dels autres arbres.