Ildefons Cerdà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ildefons Cerdà i Sunyer (23 de decembre de 1815, Centelles - 21 d'aost de 1876, Los Corrales de Buelna) foguèt un engenhaire, un urbanista, un arquitècte e un òme politic catalan. Es l'autor principau dau plan d'extension de Barcelona dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XIX.
Nasquèt a Centelles dins l'ostau que sa familha teniá dempuei lo sègle XIV. Èra lo quatren enfant d'una familha fòrça liada au comèrci amb America e dubertas ais idèas modèrnas. Ildefons Cerdà s'orientèt donc vèrs l'engenhariá e partiguèt a Madrid per menar d'estudis d'engèni civiu. En 1859, après la presa de decision de destrurre lei barris de Barcelona, foguèt cargat per lo govèrn espanhòu de realizar lei plans de l'extension de la vila. Son projècte, dich l'Eixample, prevesiá de multiplicar per dètz la superficia de la vila. S'inspirèt en partida de teorias igienistas desvolopadas dins lo corrent dau sègle XIX per concebre un luòc pus practic e pus dubert que lo centre istoric qu'èra vengut un ensems congestionat e subrepoblat ambé de condicions d'igièna mediòcras. Foguèt l'òbra principala de sa vida. Èra basada sus divèrsei principis novators coma l'adopcion d'un equipament similar per totei lei lotjaments ò l'estudi d'un plan generau per favorizar la mobilitat e l'implantacion dei rets urbans qu'èran alora en cors de desvolopament. La bastida d'aqueu quartier s'acabèt au començament dau sègle XX. Venguèt un simbòl major de Barcelona car foguèt chausit per divèrseis arquitèctes per bastir d'òbras importantas de l'arquitectura, especialament aquelei dau corrent modernista, barcelonina.
Cerdà contunièt l'estudi de sei teorias sus la planificacion de projèctes d'amplor, especialament pertocant la planificacion regionala, fins a sa mòrt. Pasmens, aquò aviá un còst fòrça important e l'arquitècte moriguèt fòrça endeutat e quasi dins la misèria totala.