La Guèrra dels Segaires (var. Guèrra deus Segadors / Guerra dei Meissonaires) es un afrontament que se debanèt dins una bona part del Principat de Catalonha entre los ans 1640 e 1652, e que aguèt coma consequéncia la signatura del Tractat dels Pirenèus en 1659 entre Espanha e França.
Mai d'informacions Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
|
Descobridor o inventaire |
|
Data de descobèrta |
|
Contrari |
|
Color |
|
Simbòl de quantitat |
|
Simbòl d'unitat |
|
Proprietat de |
|
Fondador |
|
Compren |
|
Data de debuta |
|
Data de fin |
|
Precedit per |
|
Seguit per |
|
Coordenadas |
|
Informacions generalas |
Data |
1640 - 1659. |
Luòc |
Catalonha. |
Casus belli |
Revòlta de Corpus de Sang del 7 de junh de 1640. |
Eissida |
Tractat dels Pirenèus |
Belligerants
|
Reialme d'Espanha
|
Principat de Catalonha
Reialme de França
|
Comandants
|
Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Joan Josep d'Àustria
|
Francesc de Tamarit i de Rifà
Josep Margarit i de Biure Philippe de La Mothe-Houdancourt Jean Armand de Maillé-Brézé |
Batalhas
|
* 1640. Revolucion ppopulara contra los soldats de renda. Corpus de Sang (7 de junh). Revolucion politica. Començament de la Guèrra dels Segadors. Pacte de Ceret.
- 1640. Revòlta e independéncia de Portugal.
- 1640 -1641. Campanha espanhòla. Ocupacion de Tortosa, Batalha de Cambrils, ocupacion de Tarragona e Batalha de Martorell.
- 1641. Pacte de la Péronne. Loís XIII se proclamat comte de Barcelona.
- 1641. Batalha de Montjuïc. Retirada espanhòla de Tarragona
- 1641. Fracàs del Sètge de Tarragona. Batalhas de Constantí, El Catllar, Navala de Tarragona e 2a Navala de Tarragona
- 1642. Ocupacion francesa de Colliure, Perpinhan e Salses. Atacas infructuosas espanhòlas dins la Lhèida e francés al Tortosa.
- 1643. Loís XIV es proclamat comte de Barcelona.
- 1644. Sètge de Lhèida e ocupacion castelhana de Lhèida.
- 1644. Assalt de Tarragona e fracàs de l'ataca francesa.
- 1645. Sètge de Roses e ocupacion francesa.
- 1646. Sètge de Lhèida e victòria espanhòla aprèp la Santa Cecilia que lèva lo sètge.
- 1647. Sètge de Lhèida e fracàs francés. Presa d'Àger per Condé.
- 1648. Sètge de Tortosa e ocupacion francesa.
- 1649. Campanha espanhòla: Lhèida, Vimbodí, Poblet, Cabra del Camp, Montblanc, Valls, Constantí, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Sitges, batalha de Vilafranca, batalha de Montblanc.
- 1648-1653. Guèrra de la Fronda. Retirada de bona part de las tropas francesas per lutar dins la guèrra civila francesa.
- 1650. Reconquesta castelhana de Tortosa i Flix.
- 1651. Las tropas castelhanas debutan lo sètge de Barcelona.
- 1652. Las tropas castelhanas ocupan Barcelona.
- 1653. Reconquesta francesa de Castelló d'Empúries. Sètge e batalha de Girona.
- 1654. Reconquesta francesa de Puigcerdà, La Seu d'Urgèl e Berga.
- 1655. Reconquesta francesa d'Hostalric. Victòrias castelhanas de Solsona e Berga.
- 1656. Començament de las negociacions de Pau entre França e Castelha.
- 1657. Batalha de Castellfollit. victòria espanhòla.
- 1658. Batalha de Camprodon.
- 1659. Fin de las ostilitats (9 de mai). Tractat dels Pirenèus (7 de novembre).
|
Tampar