Grandas Esperanças
From Wikipedia, the free encyclopedia
Grandas Esperança es lo tretzen roman de Charles Dickens e son penultim acabat, que descriu una educacion d’un orfanèl nomenat Pip (un roman d’aprendissatge). Es lo segond roman de Dickens, après David Copperfield, a èsser contat en entièr a la primièra persona. Lo roman foguèt publicat jos forma de seria dins lo jornal setmanièr de Dickens All the Year Round, del 1èr de Decembre de 1860 a August de 1861. En October de 1861, Chapman and Hall publiquèt lo roman en tres volums.
Lo roman se debana dins lo Kent e Londres al començament de mitat del sègle XIX e conten unas de las scènas mai celèbras de Dickens, comença dins un cementèri, ont lo jove Pip es acostat pel condemnat escapat Abel Magwitch. Grandas Esperanças es plen d’imatges extrèms—pauretat, naus preson e cadenas, e luta a mòrt—e es compausat d’un ensems colorat de personatges que dintrèron dins la cultura populara. I a per exemple l’excentrica Mla Havisham, la bèla mas freja Estella, e Joe, lo simple e brave fabre. Los tèmas de Dickens inclusisson de tèmas coma riquesa e pauretat, amor e rebut, e l’eventual trionf del ben sul mal. Grandas Esperanças, que venguèt popular que siá pels lectors o las criticas literàrias, foguèt traduch dins un fum lengas e adaptat plan sovent dins diferents mèdia.
Dempuèi sa sortida, lo roman recebèt un laus gaireben universal. Quitament se lo contemporanèu de Dickens Thomas Carlyle i fa referéncia lo denigrant coma "non sens de Pip", pasmens reagissiá a cada novèl episòdi amb cacalàs[1] Mai tard, George Bernard Shaw faguèt lo laus del roman coma "Tot entièr e de contunh veridic."[2] Pendent la publicacion en seria, Dickens agradava la responsa del public a las Grandas Esperanças e de sas vendas; quand l’intriga primièr li venguèt a la ment, la momenèt "una idèa excellenta, novèla e grotèsca."