Extremofil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Leis extremofils son d'organismes vivents que vivon normalament dins d'environaments mortaus per la màger part deis autreis organismes coma de fònts caudas, d'aigas glacialas, de mitans somés a de pressions excepcionalas, de mitans fòrça salats, de mitans fòrça acids ò fòrça alcalins, de mitans radioactius, de mitans anoxics ò mitans privats de lutz. Aqueleis organismes son generalament d'arquèas e dei bacterias mai d'eucariòtas extremofils son tanben estats identificats, compres d'animaus « superiors » coma d'insèctes, de crustacèus e de peis. Pasmens, l'usatge resèrva lo tèrme « extremofil » ais organismes unicellulars.
Leis extremofils son diferents deis extremotolerants que son organismes capables de subreviure dins de condicions extrèmas mai que preferisson d'autrei mitans per s'espandir. Dins lei condicions ordinàrias, leis extremofils son fòrça rars car an de dificultats per rivalizar amb leis organismes normaus. De mai, son metabolisme especiau fonciona sovent mau dins aquelei condicions. Quauqueis organismes son dichs poliextremofils, es a dire que vivon dins d'environaments amb dos paramètres extrèms. Per exemple, es lo cas de Sulfolobus acidocaldarius que viu dins de fònts caudas acidas.
L'estudi deis extremofils interèssa fòrça lei scientifics e leis engenhaires. Au nivèu teoric, permet d'estudiar lei condicions d'aparicion de la vida ò de descriure de mecanismes de reparacion cellulara fòrça eficaç. Au nivèu practic, de recèrcas son en cors per assaiar de crear d'organismes capables de netetjar d'environaments fòrça polluits (mèscla idrocarburs/substàncias radioactivas...) ò per produrre de biocarburants dins de condicions normalament pauc favorablas a un procès biologic.