Diprotodontia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los Diprotodontes son lo grop mai representat de mamifèrs marsupials. Se despartisson en dètz familhas comportant 117 espècias :
- Acrobatidae (acrobata)
- Burramyidae (possum pigmèu)
- Macropodidae (Cangoró, wallabi)
- Petauridae (possum raiat, etc.)
- Phalangeridae (coscós, etc.)
- Phascolarctidae (Coalà, etc.)
- Potoroidae (rat-cangoró)
- Pseudocheiridae (falanger de la coa anelada)
- Tarsipedidae (mirga de mèl)
- Vombatidae (wombat)
Faits en brèu Règne, Embrancament ...
Diprotodontia
divèrs diprotodontes
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Chordata |
Sosembr. | Vertebrata |
Superclassa | Tetrapoda |
Classa | Mammalia |
Coòrta | Marsupialia |
Superòrdre | Australidelphia |
Tampar
Lor caracteristica principala es qu'an pas qu'un sol parelh d'incisivas largas sus la maissa inferiora. D'autra part los dets 2 e 3 de lors membres posteriors son completament fusionats a l'excepcion de las àrpias, son sindactils.
La màger part dels diprotodontes an 3 parelhs d'incisivas sus la maissa superiora mas los Vombatidae n'an pas pus qu'una. Las caninas inferioras son absentas alara que las caninas superioras son variablas en talha e en forma.
La majoritat dels Diprotodontes es erbivòra, d'unes son venguts segondàriament d'insectivòrs e d'autres se noirisson de saba et de nectar.