Dialectica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dialectica es un metòde de rasonament que consistís a analizar la realitat a partir de la mesa en evidéncia de sei contradiccions e de la cèrca d'una proposicion que permet de la despassar. Desvolopada en Grècia, èra un otís intellectuau frequentament utilizat. Per Platon, permetiá d'opausar dos objèctes ò dos biais de veire un objècte. Similara a un dialòg entre doas presas de decision diferentas, èra una progression permetent d'anar dau visible vèrs l'invisible. Egalament presenta dins la filosofia d'Aristòtel, la dialectica venguèt una basa de la pensada medievala. En particular, de personalitats coma Tòmas d'Aquin capitèron a l'integrar dins lei principis dau cristianisme.
Au sègle XVIII, la dialectica conoguèt un renovelament important amb Hegel. Segon eu, es una tecnica que permet d'analizar pauc a pauc la realitat per descubrir sei contradiccions. De mai, analizèt lo contengut d'aquelei contradiccions per i descubrir d'elements objectius (liat a una contradiccion intèrna de la realitat) e subjectius (liat a un mòde d'observacion ò de conoissença). Puei, prepausèt d'utilizar la filosofia per trobar un despassament. Aquela idèa foguèt contestada per Karl Marx que preconizèt puslèu de trobar una respònsa inscricha dins l'activitat istorica e sociala de l'èsser uman. Aquò menèt a l'aparicion de la dialectica materialista que foguèt un metòde fòrça utilizat fins a la Segonda Guèrra Mondiala. Pasmens, après 1945, la descubèrta dei crimes estalinians entraïnèt lo declin de l'usatge de la dialectica fins au començament dau sègle XXI qu'es marcat per un interès novèu per sei principis.