Cultura de Mississipí
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cultura de Mississipí es una cultura indigèna d'America dau Nòrd que s'estendiguèt entre 800 e 1600 a l'èst de Mississipí. Apareguèt dins lei regions drudas de la vau dau fluvi e influencièt lei populacions vivent dins lei vaus dei ribieras vesinas. Foguèt a l'origina d'una civilizacion agricòla caracterizada per la bastida de torets rectangulars protegits per de fortificacions de fusta. Desvolopèt un artesanat important (terralhas, objèctes de fusta, etc.) e de rets comercialas curbent una partida importanta dei Grands Plans Americans. Divèrseis elements mòstran tanben l'existéncia de crèires religiós presentant de trachs comuns amb lei religions mesoamericanas (sacrificis umans, importància dei ponchs cardenaus, etc.).
Legissètz un «bon article». |
La cultura de Mississipí agantèt son apogèu a la fin dau sègle XIV. Lo site de Cahokia es lo pus emblematic d'aqueu periòde amb una populacion estimada entre 10 000 e 20 000 abitants. Lei rasons dau declin dei vilas mississipianas son mau conegudas, mai la màger part dei centres importants èran abandonats quand lei premiereis explorators europèus arribèron dins la region durant la premiera mitat dau sègle XVI. Lei cambiaments climatics liats au Pichon Temps Glaciari e una esplecha agricòla tròp intensiva semblan d'èsser lei dos factors principaus. Quauquei vilatges subrevisquèron a aqueu declin. Pasmens, foguèron decimats per lei malautiás difusadas per leis Europèus e dispareguèron pauc a cha pauc. Lei darrierei comunautats encara en plaça foguèron expulsadas de sei tèrras per leis Estatsunidencs a la fin dau sègle XIX.