Cambra dels Representants dels Estats Units d'America
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Cambra dels Representants dels Estats Units d'America (en anglés: United States House of Representatives) es una de las doas cambras del Congrès dels Estats Units (legislatiu bicameral), amb lo Senat.
La composicion e poders de la Cambra son establits dins l'Article Un de la Constitucion. Lo poder màger de la Cambra es d'adoptar la legislacion federala que tòca l'ensemble del país, pasmens se los projèctes los pòdon adoptar lo Senat e mai tard agradat pel President del EUA abans de venir lei levat se amndos Senat e Cambra tornan sus la legislacion amb una majoritat dels dos terces de cada cambra. La Cambra a de poders exclusius: l'iniciativa suls projèctes de finanças publicas,[1] de metre en accusacion d'oficials (los oficials son alara jutjat fàcia al Senat),[2] e elire lo President des EUA en cas ont i a pas de majoritat al sen del Collegi Electoral[3]
Cada Estat es representat a la Cambra en proporcion de sa poplacion proportion mesurat pel cens, mas cada Estat a drech a al mens un Representant. L'Estat mai poblat, Califòrnia, actualament a 53 representatants. A l'aute tèrme, los set Estats amb sonque un represetant cadun son (Alaska, Dakota del Nòrd, Dakota del Sud, Delaware, Montana, Vermont, e Wyoming). Lo nombre total dels represetants es fixat per la lei a 435.[4] E mai i a sièis Representants non votants qu'an vòtz al taulat e vòtan dins los comitats mas pas al taulat.
Lo president de la Cambra (Speaker of the House) es elegit pels membres, e es alara tradicionalament lo cap democrata (eissit de l' House Democratic Caucus) o lo cap republican (eissit de l' House Republican Conference), segon lo partit qu'a mai de vòtes. La Cambra se reünís dins l'alèa sud del Capitòli.