Batalha de Murèth
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Batalha de Murèth es un dels conflictes mai importants e crucials per l'istòria occitana, aragonesa e catalana. Se debanèt lo 13 de setembre de 1213 a Murèth a 15 km al sud de Tolosa. Es un episòdi màger de la Crosada dels Albigeses que s'i afrontèron l'union de fòrças occitanas, catalanas e aragonesas menadas pel rei Pèire II d'Aragon e lo comte Ramon VI de Tolosa als crosats, mai que mai franceses, menats per Simon de Montfòrt. Lo rei d'Aragon i moriguèt e las armadas de la coalicion occitanoaragonesa foguèron desfachas. La batalha marquèt lo preludi de la dominacion francesa suls territòris occitans e lo començament de la demesida de la preséncia catalana en Occitània.
Mai d'informacions Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Batalha de Murèth | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 13 de setembre de 1213 |
Luòc | Murèth |
Eissida | |
Belligerants | |
Crosats Reialme de França |
Corona d'Aragon Comtat de Tolosa Comtat de Fois Comtat de Comenge |
Comandants | |
Simon IV de Montfòrt Bouchard de Marly Guillaume des Barres |
Pèire II d'Aragon Ramon VI de Tolosa Bernat IV de Comenge Raimon Rogièr de Fois |
Tampar