Antiquitat classica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'antiquitat classica es un tèrme general que fa referéncia a un periòde cultural istoric Mediterranèu que comencèt amb la primièra poesia grèga (Omèr, al sègle VIII AbC), contunhèt fins a la casuda de l'Empèri Roman d'Occidan (al sègle V AbC), e s'acabèt amb la dissolucion de la cultura classica e lo començament de l'Edat Mejana. Pasmens se aquel periòde s'espandís sus un territòri larg e de culturas divèrsas, lo concèpte d'antiquitat classica es mai ovent utilizat per far referéncia a la vision idealizada seguent la Grècia antica e la Roma antica e e compren lo periòde d'expansion ellenistica. Es un tèrme larg que cobrís un periòde long dins los airals dominats per Grècia e Roma, es a dire que s'identifica al periòde grecoroman de l'edat anciana dins lo mond grecoroman: lo Bacin Mediterranèu e l'Orient Mejan.
L'antiquitat classica se situa a l'apogèu de las civilizacions grègas e romanas (sègle V AbC al sègle II) o al sens larg, tota la durada (sègle VIII AbC al sègle V AbC). Lo tèrme s'opausa a l'antiquitat tardièra e se refeís a l'eritatge de la civilizacion grecoromana. Es, sustot, emplegat per l'istoriografia anglosaxona per descriure l'antiquitat. Dins sens, se considèra qu'aquel periòde comença amb l'Iliada, lo poèma grèc d'Omèr (sègle VIII-VII AbC), lo mai ancian trobat intacte fins ara. Aquel periòde engloba la pojada del cristianisme e lo declin de l'Empèri Roman e s'acaba amb la dissolucion de la cultura classica e lo comença del periòde nomenat antiquitat tardièra (300-600 ApC) e de la Nauta Edat Mejana (500-1000 ApC).
Sa dimension espaciala coincidís amb lo bacin Mediterranèu, espandit fins a l'Orient Mejan amb l'Empèri d'Alexandre lo Grand e l'ellenisme, e fins a l'Euròpa Occidentala amb l'Empèri Roman. L'usatge d'aquel tèrme es una referéncia per l'Euròpa dels sègles XVIII e XIX, fòrtament influenciada pel classicisme, mejans lo neoclassicisme dins la seuna cultura, amb lo desir de far continunhar d'aquel passat. La laxitud entorn de las idèas transmesas pel Cogant crestian es, doncas, evident.
Lo tèrme classic significa digne de imitacion, e deriva de l'admiracion per l'art, la literatura e la cultura en general de Grècia e Roma tal que se tornèt desobrir a la Renaissença après qu'aquèlas valors aviá estat mespresada pendent l'edat mejana. Lo meteissa causa arribèt amb lo Neoclassicisme, movement intellectual e artistic que seguèt la descobèrta de las roïnas de Pompèia a la mitat del sègle XVIII.
Aquel larg espandiment d'istòria e de territòri cobrís fòrça periòdes e de culturas diferantas. Atal, l'"antiquitat classica" fa referéncia mai que mai a una vision idealizada posteriora sus çò qu'èra aquela epòca. La civilizacion dels ancians grècs aguèt una influéncia fòrta sus la lenga, la politica, lo sistèma educatiu, la filosofia, sciéncia, l'art e l'arquitectura dins lo mond modèrn, en tornant pendent la Renaissença en l'Euròpa occidentala e tornèt dins los moveiments neoclassics dins los sègles XVIII e XIX.