Abelha
From Wikipedia, the free encyclopedia
Leis abelhas (Anthophila en latin) son un clade d'insèctes imenoptèrs de la superfamilha deis Apoidea. Son un ensems d'insèctes butinaires que se norrison de pollen, de nectar e de mèu. A l'ora d'ara, 20 000 espècias son estadas identificadas. Certanei pòdon formar de colonias socialas fòrça importantas e, coma Apis mellifera, èsser l'objècte d'un norrigatge per produrre de mèu (apicultura).
Fotografia d'una abelha europèa (Apis mellifera).
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Arthropoda |
Classa | Insecta |
Sosclassa | Pterygota |
Infraclassa | Neoptera |
Superòrdre | Endopterygota |
Òrdre | Hymenoptera |
Sosòrdre | Apocrita |
Infraòrdre | Aculeata |
Superfamilha | Apoidea |
Reng de precisar
Anthophila
Latreille, 1804
Leis abelhas son aparegudas i a probable 100 milions d'ans a partir d'una espècia de vèspa solitària. La màger part deis espècias sembla donc totjorn una vèspa e es tanben dotada d'un agulhon verinós. Activas durant la sason cauda dins lei regions temperadas e tota l'annada dins lei regions caudas, leis abelhas fòrman generalament de resèrvas de pollen per norrir sei larvas. La ponda e la construccion dau nis varian fòrça segon leis espècias. La màger part se contentan de cavar un trauc per sòu mai certanei an desvolopat una arquitectura fòrça complèxa formada de miliers d'alveòls de ciera. La durada de vida deis abelhas es pereu fòrça variabla. Generalament, dura quauquei setmanas mai leis espècias que passan l'ivèrn ò lei rèinas dei colonias eusocialas pus sofisticadas pòdon subreviure plusors ans.
Insèctes butinaires fòrça frequents dins lo mond, leis abelhas asseguran la màger part de la pollinizacion dins totei leis ecosistèmas de la planeta. Leis espècias son generalament generalistas e pòdon butinar plusors flors diferentas. Pasmens, d'espècias fòrça especializadas existisson tanben. Levat quauqueis espècias raras, leis abelhas son d'insèctes diürns. Per trobar de zònas de butinar, dispausan d'un sistèma de localizacion basat sus la posicion dau Soleu. Pòdon tanben s'orientar gràcias au camp magnetic terrèstre ò gràcias a la polarizacion dau cèu.
Gràcias a son anar similar an aqueu dei vèspas e a son agulhon venimós, leis abelhas an pauc de predators. Dins aquò, i a d'espècias especializadas dins la caça ais abelhas, coma lo vespier, e mai d'un insècte ò d'un aucèu pòu ne'n caçar. En particular, es lo cas dei cabridans.
Lo mèu produch per certaneis espècias, principalament Apis mellifera, Apis cerana e divèrsei Meliponini, es esplechat per l'òme dempuei la Preïstòria. Pasmens, lei tecnicas de recòlta se son fòrça modernizadas dempuei lo sègle XIX e la produccion mondiala de mèu aganta uei mai de 1,3 milions de tonas. Dins aquò, lo sector conoís a l'ora d'ara una crisi grèva car leis abelhas son decimadas per lei pesticidas modèrnes, especialament en Euròpa e en America dau Nòrd. L'arribada de malautiás novèlas es un factor d'agravacion d'aqueu declin dei populacions.