Lhéngua mirandesa
lhéngua románica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La lhéngua/léngua mirandesa ye ua lhéngua románica falada an Pertual, ne ls cunceilhos de Miranda de l Douro (trinta pobaçones) i de Bumioso (3 pobaçones), ne l çtrito de Bergáncia, nun spácio que ten pouco mais de 500 km² i alredror de 7 000 falantes. Miranda ye ua region ancostada a la Spanha, subretodo an las porbíncias de Çamora i Salamanca.
Mirandés | ||
---|---|---|
Falado an: | Pertual | |
Region: | cunceilhos de Miranda de l Douro, Bumioso i Mogadouro | |
Total de falantes: | 15 000 | |
Familha: | Indo-ouropeia Eitálica Románica Ítalo-oucidental Oucidental Galho-eibérica Eibero-románica Eibero-oucidental Stur-lhionés Mirandés | |
Catadorie (fuontes): | Lhei pertuesa n.º 7/99 de 29 de janeiro | |
Scrita: | Abc lhatino | |
Regulaçon por: | Anstituto de la Lhéngua Mirandesa | |
Códigos de lhéngua | ||
ISO 639-1: | -- | |
ISO 639-2: | mwl | |
ISO 639-3: | mwl
| |
Mirandés Central
|
La lhéngua mirandesa ten ua fonologie, morfologie i sintaxe çtinta de l pertués, zde la formaçon de Pertual (seclo XII). Ten las sues raízes ne l lhatin falado ne l norte de la Península Eibérica (l pertués zambolbiu-se ne l noroeste). L mirandés ye un decendiente de l antigo lhionés falado ne l norte de la Eibéria, ne l reino de Lhion, i ye (cunsidrada por alguns) la mesma lhéngua que l lhionés, l sturiano, l cantábro i l stremenho. L mirandés cumparte ua grande bariadade de palabras cun regionalismos de l pertués, puis ua grande parte de Trás-ls-muntes falou l'antigo lhionés na era mediebal, deixando aparecéncias al mirandés.