Treno
From Wikipedia, the free encyclopedia
On treno a l'è ona class de veicol che viaggia sora i rodaj. I veicol a hinn faa-sù de vagon. El post in dove on treno el se ferma per fà saltà-su e andà-giò la gent a l'è ciamaa stazion.
Quella vos chi la gh'ha mìnga dì font o a hinn tròpp pocch. Per piesè, gionta di font a la vos. Per avè on'ideja di alter vos senza font, vardee chichinscì. |
I primm treni a doperaven la forza di cavaj per andà e a coreven in su binari de legn putost che de metal: quest chì a vegneven doperà anca in de l'età de mezz. El primm treno ch'andava cont el vapor a l'è staa costruii in Inghilterra in di primm agn del secol XIX.
I treni gh'hann on motor primari (ona locomotiva putost che on'unitaa de motor) e ona o pussee carocc. La locomotiva (la prima caroccia del treno) la tira tucc i alter vagon longh la rodaja.
Di treni paren comè di corier speciaj ch'a poeuden vess guidaa domà in su i rodaj. I treni a hinn minga doperaa domà per straportà la gent, ma anca per straportà la mercanzia comè el petroli, produu importaa putost che esportaa e alter robb.