Republega de Noeul
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Republega de Noeul (Repubbrica de Nöi in ligurin, Repubblica di Noli in italian) a l'è stada una republega independenta in pè del 1192 al 1797.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
Ulteriori informazioni Daits aministrativ, Lengue parlade ...
Republega de Noeul | |||
---|---|---|---|
| |||
Daits aministrativ | |||
Lengue parlade | Ligurin, Latin, Italian | ||
Capitala | Noeul | ||
Dependenza da | Republega de Genoa | ||
Politega | |||
Forma de Stat | Republega oligarchega | ||
Forma de govern | |||
Orgen deliberativ | Consili di Consol e di Capi de Cà | ||
Nassida | 7 de avost 1192 | ||
Causa | Decret de l'Enrigh VI de Svevia | ||
Fin | 2 de dicember 1797 | ||
Causa | Campagna d'Italia | ||
Territore e popolazion | |||
Zona jeografiga | El comun de Noeul e una quaj banda arenta | ||
Massema estension | 4 km² in del secol quell de derset ind el | ||
Popolazion | Intorna ai 1500 in del secol quell de derset ind el | ||
Evoluzion storega | |||
L'è stait sostituid da | Republega Ligurina |
Chiudi
L'ha otegnud l'autonomia, sota la protezzion de la Republega de Genoa, a partìss del Marchesad de Final, e l'è considerada de la storiografia italiana 'me vuna di Republeghe marinere, indova che l'è stada un port assee important in di Crosade. L'ha perdud un poo el so prestigi cont el temp ma l'è restada autonoma, e ben governada, fina al 1797, quand che la Campagna d'Italia del Napoleon l'ha menad a la fin del Stat genoes e, donca, de quell de Noeul, che inn mitud dent a la Republega Ligurina e, cont el Congress de Vienna, vann dent al Regn de Sardegna.