Refurma Prutestanta
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Refurma (de'l Latin reformare = fà sü de nöf) l'è 'l muiment religius scumenzaa int'l 16° secul de'l Martin Lüther in Germania e de'l Giuan Calvin e Ulrich Zwingli int la Sgüizzera che l'ha s'cepaa la Cristianedaa in düü scioch: quel Catolegh e quel Prustestant (u refurmaa).
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
Quella vus chi la gh'ha minga di funt u hin trop poch. Per piesé, giunta di funt a la vus. Insì de vegh un'idea de tücc i olter vus senza font, vardii chì. |
El Prenzipi de la refurma l'è cunsideraa de squas tücc l'ann 1517, quand che'l Martin Lüther l'ha tacaa i sö 95 Tes in sü l'üss de la Gesa de Wittenberg. La fin de la Refurma l'è cunsiderada la Pas de Westfalia de'l 1648.
In prenzipi 'l muiment prutestant l'eva un tentativ de rufurmà la Gesa Catolega. A tanc Catolegh in de l'Üropa centrala e ucidentala ghe piaseva no quel che lur vedeven cuma fols insegnament e curüziun denter de la Gesa, suratüt per quel che'l revarda la vendida di indülgenz.