Felicità
From Wikipedia, the free encyclopedia
La felicità a l’è el stat d'ànim (emozion) positìv de chi che ’l suppònn de ‘vegh soddisfàa tucc i sò desideri [1].
Quella vos chi la gh'ha mìnga dì font o a hinn tròpp pocch. Per piesè, gionta di font a la vos. Per avè on'ideja di alter vos senza font, vardee chichinscì. |
Nissùn lontán de la verità el pò ciamàss felìs.(Seneca)
(LA) - Beatus enim nemo dici potest extra veritatem proiectus (Seneca De vita beata, cap. V)
L'etimologia la fa vegnì “felicità” de: felicitas, deriv. felix-icis, "fel’cs", che la soa radìs "fe-" la voeur dì bondanza, ricchèzza, prosperità.
La nozión de felicità intenduda come ‘na condizión (pù o manch stàbil) de sodisfazión totál, la òccupa on pòst de risàlt in di dottrìnn moràj de l'antighitàa classica, tant l’è vèra che s’è sòlit a indicàj come di dottrìnn ètegh eudemonistich (del grècch eudaimonìa, de sòlit tradòtt come "felicità"). El tèrmin l’ìndica minga domà la giòia ma l’accettà el divèrs e la pas cont i alter.
On tal concenzión la varia, naturalmént, cont el varià de la visión-concezión del mond (Weltanschauung) e de la vita in su de lu.