El boro l'è 'n elemènt chìmich de la tàola peròdica dei elemèncc che g'ha come sìmbol per indicàl la lètera B e nömer atòmich 5.
L'è en semi-metàl trivalènt, se 'l tróa 'n abondànsa endela boràs. Gh'è du alòtrop del boro; il boro amorf, che 'l se prezènta come 'na pólver maròn, e 'l bòro metàlich, che l'è de culùr négher. La fùrma metàlica l'è düra (9,3 endel ascàla de Mohs) e l'è mìa 'n cundutùr tat bù a temperadüra ambiènt. El boro se 'l tróa mìa lìber en natüra ma sèmper en compòscc ensèma óter elemèncc.
El g'ha proprietà e reatività mìa tat diferènte de chèle del silicio e l'è 'n semicundutùr (relasiù diagonàla).
Chèll articòl ché l'è adóma ü sbòss. Se vóter sì bù de mètega dént vergót de piö, preocüpès mia e próega. Issé de ìga ön'idéa de töcc i óter sbòss, ardì qé.
Chèlla us ché la gh'ha mia di foncc o i è tròp póche. Per piasér, zónta di fóncc a la us. Issé de ìga ön'idéa di ótre us senza fóncc, ardì ché.