Statu de materie
From Wikipedia, the free encyclopedia
In fisica, un statu de materie es un del distint formes in quel materie posse exister. Quar status de materie es observabil in vive quotidian: solide, liquide, gas, e plasma. Multi intermediat status es savet de exister, quam liquid crystal, e alcun status solmen existe a extrem conditiones, quam Bose–Einstein condensates, neutron-degenerat materie, e quark–gluonic plasma, quel solmen ocurre, respectivemen, in situationes de extrem frigore, extrem densita, e (extremimen) alt energies.
Historicmen, li distintion es fat basat sur qualitativ diferenties in proprietas. Materie in li solid statu mantene un constant volume e forme, con component particules (atomes, molecules, o iones) densimen junt e fixat a lor locos. Materie in li liquid statu mantene un constant volume, ma have un variabil forme que adapta a su contenor. Su particules es ancor densimen junt, ma move libermen. Materie in li gasic statu have ambi variabil volume e forme, adaptar ambe a su contenor. Su particules es ni junt nor fixat a lor locos. Materie in li plasmic statu have variabil volume e forme, e contene neutral atomes e anc un significant númere de iones e electrones, ambi de quel posse move libermen.
Li término "fasa" quelcvez es usat quam un sinonime por statu de materie, ma un single composite mey formar fasas diferent in li same statu de materie. Por exemple, glacie es li solid statu de aqua, ma it have pluri fasas de glacie con diferent cristallin structuras, quel es format a diferent pressiones e temperaturas.