Cronología dela Estoria d'EstremaúraFrom Wikipedia, the free encyclopedia Esti artícalu es una cronolohia dela Estoria d'Estremaúra. Teatru romanu de Méria (16-15 e.C.). Anfiteatru de Méria (8 e.C.). Puenti d'Alcántara (104-106 d.C.). Monesteriu de Yusti (1408-siegru XVI). Vasco Nuñez de Balboa, conquistaol estremeñu (1475-1519). Mapa del asediu Badajós (1658). Elésia de San Francisco Javier en Caçris (1698-1755). Sitiu de Badajós (1705). Batalla d'Albuera (1811). L' 88° regimientu, «The Devil's Own», nel sitiu de Badajós, pol Richard Caton Woodville Jr. (1812). José María Gabriel y Galán, pueta estremeñu (1870-1905) Campusinus estremeñus col puñu n'altu (1936). Mapa del asediu de Badajós pol las tropas nacionalis (1936).
Esti artícalu es una cronolohia dela Estoria d'Estremaúra. Teatru romanu de Méria (16-15 e.C.). Anfiteatru de Méria (8 e.C.). Puenti d'Alcántara (104-106 d.C.). Monesteriu de Yusti (1408-siegru XVI). Vasco Nuñez de Balboa, conquistaol estremeñu (1475-1519). Mapa del asediu Badajós (1658). Elésia de San Francisco Javier en Caçris (1698-1755). Sitiu de Badajós (1705). Batalla d'Albuera (1811). L' 88° regimientu, «The Devil's Own», nel sitiu de Badajós, pol Richard Caton Woodville Jr. (1812). José María Gabriel y Galán, pueta estremeñu (1870-1905) Campusinus estremeñus col puñu n'altu (1936). Mapa del asediu de Badajós pol las tropas nacionalis (1936).