Biologia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los continius duosus debin sel correutamenti atijaus pa demuestral que no se trata d'envestigacionis primárias.
La biologia (el gregu «βιος» bios, via, i «λογος» logos, estudiu) es una delas cencias naturalis que tien comu ojetu de estudiu alos seris vivus i, mas concretamenti, el su origin, la su volución i las sus propiedais: génesis, nutrición, morfogénesis, reprodución, patogénia, etc. Se ocupa tantu dela descrición delas caraterísticas i los comportamientus delos organismus individualis comu delas especis nel su conjuntu, assín cumu dela reprodución de los seris vivus i delas enteracionis entri ellus i el entornu. De esti mó, se ocupa dela estrutura i la dinámica huncional comunis a tolos seris vivus con el fin d´establecel las leis generalis que rigin la via orgánica i los prencipius hundamentalis de ésta.
La parabra «biología» nel su sentíu modernu paeci avel siu entroducia endependientementi por Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, 1802) i por Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalmenti se izi que el términu hue acuñau en 1800 por Karl Friedrich Burdach, enque se mienta nel títulu del trecel volumin de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, por Michael Christoph Hanov publicau en 1766.