XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda
26a edició de la Lliga d'Escala i Corda / From Wikipedia, the free encyclopedia
La XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda (2017) es va presentar dissabte 4 de febrer al Trinquet de Pelayo:[1] el dia d'abans, ValNet anuncià que hi competirien sis equips (dos parelles i quatre trios), cada un amb el patrocini d'un ajuntament:[2] Benidorm (Pere Roc II, Félix i Monrabal), Murla (Genovés II, Dani de Benavites i Carlos del Genovés, Pedreguer-Mas y Mas (Marc de Montserrat, Pere de Pedreguer i Héctor I), València (Santi de Silla, Santi de Finestrat i Nacho de Beniparrell), Vila-real (Soro III i Javi) i Vinalesa (Puchol II i Jesús de Silla).
El trio guanyador: Fèlix, Monrabal i Pere Roc II | |
Detalls | |
---|---|
Campions | Pere Roc II, Fèlix i Monrabal (Benidorm) Soro III i Javi (Vila-real) |
Durada | 10 de febrer a 7 de maig de 2017 |
Partides | vint-i-tres |
Equips | sis (dos parelles i quatre trios) |
Fase regular | |
10 de febrer | Vila-real 60 × 35 Murla |
12 de febrer | Benidorm 60 × 25 Pedreguer |
15 de febrer | Vinalesa 45 × 60 València |
18 de febrer | Pedreguer 35 × 60 Murla |
19 de febrer | Vila-real 60 × 50 València |
19 de febrer | Vinalesa 60 × 50 Benidorm |
25 de febrer | Vila-real 60 × 45 Benidorm |
25 de febrer | Murla 60 × 30 València |
26 de febrer | Vinalesa 60 × 20 Pedreguer |
3 de març | Murla 35 × 60 Benidorm |
5 de març | Vinalesa 30 × 60 Vila-real |
5 de març | Pedreguer 60 × 50 València |
11 de març | València 60 × 55 Benidorm |
12 de març | Vinalesa 55 × 60 Murla |
12 de març | Vila-real 60 × 45 Pedreguer |
Semifinals | |
25 de març | Vila-real 50 × 60 València |
26 de març | Murla 45 × 60 Benidorm |
31 de març | Vila-real 60 × 30 València |
1 d'abril | Murla 30 × 60 Benidorm |
7 d'abril | Vila-real 60 × 40 València |
Finals | |
23 d'abril | Vila-real 50 × 60 Benidorm |
30 d'abril | Vila-real 60 × 50 Benidorm |
7 de maig | Vila-real 35 × 60 Benidorm |
Lliga Professional d'Escala i Corda | |
← 2016 (Pedreguer) · 2017 (?) · 2018 (?) → |
El nombre de conjunts es va reduir de huit a sis per l'absència de figures com Fageca i Raül, lesionats, o el campió vigent, Miguel de Petrer, que declinà participar per a estudiar l'oposició al cos de bombers, la qual cosa obligà a deixar fora altres pilotaris com Francés, Héctor II o Salva de Massamagrell.[3] Va ser l'última edició que disputà Dani, el qual es retirà només acabar la competició.[4]